Els «Muntanyerus» al Trail d’Ardenya

Aquest dissabte, en mig del Pont de la Puríssima es va celebrar la 10a edició del Trail d'Ardenya, a Santa Cristina d'Aro organitzat per Associació Esportiva Matxacuca amb quatre seran les distàncies, 10k per la marxa a peu, 15k per la Trail XS, 30k per la Trail S i 50km per la Trail Ardenya M.

Nèstor en acció

I allí van anar 6 cabretes a veure què es coïa. Els hi queia en mig del pont i ja els anava bé. Pero ens ho explica el Nèstor!

Trail d’Ardenya
per Nestor Gómez

Anem d’excursió!!! Trail d’Ardenya, a Santa Cristina d’Aro, una gran cursa i gran experiència.

Tot va començar a l’autobús, cotxe de 7 places de Jose i Nuria. I jo al fons, com els nens petits. Així podia picar els caps de la Natàlia, de la Gemma i del Toni. Fins i tot, agafar el menjar que tenia al costat. Sempre compartit, és clar.

Dos dies plens de vivències que t’ensenyen i et demostren que els límits d’un estan més enllà del que un creu. Només és qüestió de canviar la paraula. Si fins a 20 km és córrer, més enllà d’aquesta distància “anem d’excursió” com diu Jose.

Jo que per mi amb 15 km ja en tinc més que prou, aquests em volen tirar cap als 30km. “Pensa que vas d’excursió” em repetien, fins i tot vaig dubtar en fer-los. Però el breafing de divendres a la tarda va decantar la decisió. Corriols de fang, torrents amb aigua i alguna sorpresa més van ser suficient per quedar-me amb els meus 15 km.

Menció especial a la gastronomia. En Toni, amb una app, ens va dur al Restaurant can Xerta. Només amb el menú em van tenir prou per acabar com a bacons i amb una qualitat excel·lent. Quants els clients són de la zona, alguna cosa voldrà dir. Per no parlar del sopar que vam preparar. Hi havia menjar per parar un tren. Està clar que amb aquesta gent de gana no morirem.

Ara sí, anem a la Trail. Ells d’excursió de 30km i de 50 km i jo, de trail, amb els meus suposats 15km. No tenia ni idea del recorregut i gairebé res del desnivell, així que vaig decidir anar amb la calma, una bona companyia. Al poc de començar, un ja és conscient del tipus de camí, tot corriols. I ja em queda clar que és impossible evitar els tolls i el fang. Així que només faltaven els torrents. Km2 i peu a l’aigua. Bé, només ha estat un. La primera baixada, vam pensar en el Pierre, un descens ràpid i amb ziga –zaga que va tenir la primera conseqüència. Tant mirar el terra que em vaig topar amb el cap contra una branca. Després dels renecs inicials i no veure sang, cames avall. Mires el kilòmetres que duus, 10 km i veus que el poble està a la cinquena forca i et trobes en una segona pujada potent. Això comença a trontollar i ara que penso, m’ha semblat escoltar que havien allargat la distància... M’ho qüestiono però ni cas, cap endavant, vaig bé per baixar de les dues hores.

(fotografía ©inverse)

Tot i ser tot baixada, les forces flaquegen. Més fang, més aigua i ara sí ets conscient que 15km, res de res. Seguim avançant, estic fins als nassos, més aigua i més fang. I arriba la sorpresa. Una cinta de marcatge al meu costat i una altra a uns 10 metres i al mig, el Riudaura ben alegre i on l’aigua ocupa tota l’amplada. Solució cap, cap endavant volia dir. Així que remullada general per netejar cames i vambes. Afortunadament, un cop creuat el riu, sents la megafonia de l’arribada. Per fí, 17km.
Per cert, mai valores prou l’aigua calenta fins que et trobes que a l’hora de dutxar-te no ens tens. Això va passar a Sant Climent. Aquí, només una dutxa en tenia i la vam aprofitar. Després, menjar, descansar i esperar, esperar, esperar, esperar esperar... Ja arriben la Nuria, al Natàlia i la Gemma. I de nou, esperar, esperar, esperar...ja venen en Jose i en Toni. Ara sí, ja som tots.

El millor de tot, és que tenim encara molt moments per viure junt i molts kms per compartir, Objectiu, Camins de Cavalls. I ara ja tinc clar que a partir de l’any que ve anirem d’excursió.