Aquesta vegada ens ho explica de primera mà la Natàlia, que arribada al grup recentment es troba molt a gust.
El CAG a la Trail Les Tres Fonts de Masquefa
per Natàlia Rodríguez
El passat diumenge 20 d’octubre, molts integrants del CAG van anar a gaudir de la Trail Les Tres Fonts de Masquefa, una fantàstica cursa que no deixa indiferent a ningú, amb l’skyline de Montserrat de fons, amb una espectacular arribada, per l’orografia del terreny, que permet observar a l’espectador els darrers 350 metros de carrera animant als participants.
Un altre diumenge de dorsal i matinar! Ja feia dies que tots el membres del CAG em van suggerir fer la cursa Trail les Tres Fonts de Masquefa i la veritat que l’elecció no podia ser millor i ara descobrireu per què.
A les 8 del matí, em recollien els meus companys de batalles, la Gemma —acompanyada pel Carles, la seva parella— i el Nèstor, per poder arribar amb tranquil·litat a Masquefa, aparcar, canviar-nos i escalfar pel que prometia ser una cursa curta però intensa. Vam arribar a l’antiga fàbrica “Rogelio Rojo” tocades les 9 i ja feia molta xafogor. Només entrar al pavelló em vaig adonar que estava ple de pocs aficionats i molts professionals. Nervis. I de cop els meus ulls detecten uns senyors que tallaven pernil! Pernil! També hi havia cafès, i pastes i un photocall que va donar-nos a tots els membres del CAG grans somriures!
El perfil del recorregut semblava ràpid, amb poc desnivell, pel que vaig calcular que seria ideal finalitzar la prova en hora i quart o hora i vint. En la línia de sortida, tots els membres del CAG escoltàvem l’speaker, que presentava un palmarès que ni l’UTMB, a l’hora que ens feia una petita descripció del recorregut. La meva ment va captar: “recorregut tècnic i exigent”, “vigileu, rellisca”, “si no voleu trobar tap, correu molt”. I així va ser, després d’uns 3,5 km de pista progressiva, estrenyent les dents amb la Gemma, darrera del Nèstor i el Jesús, vam sortir disparades fins arribar al sender de Can Bonastre, on es va formar el primer embut de la cursa. Allà vam trobar un primer corriol tècnic amb pujades i baixades que ens van endinsar a un petit bosc que ens va conduir fins l’església Romànica de Sant Pere, on estava el primer avituallament. Després ens esperava una baixada tècnica molt curta, que vaig estar a punt de baixar de cop, per agafar una riera molt bonica fins a la mateixa Font del Violí. Des d’allà, un seguit de puja i baixa, segon avituallament -on vaig veure al Miquel i, carai, quin bon ritme!-, les runes de Can Ocata i Can Cartró.
Des d’allà, al meu ritme, i després de 2 km més, ja sentia la megafonia i la remor dels espectadors situats a l’arribada, sonaven cada cop més a prop. Ja només faltava superar la pujada cap a la meta, on nombrosos veïns de Masquefa animaven els darrers metres del recorregut. Veure samarretes grogues del CAG, el crit del Nèstor des de la meta: “vaaaa Natàlia”, el Domingo que va baixar a per mi i em va acompanyar i, el somriure de la Mercè, mentre aplaudia, em van conduir a la meta amb una cara de felicitat que encara em dura avui.
Al final molt contenta, com sempre, pel pernilet que ens esperava a la meta; i els ous ferrats! ous ferrats! i paella! i la cervesa! Mai havia vist res similar. També satisfeta per parar el Garmin en 1:20h, tenint en compte que havia perdut alguns minuts en el tap del principi, que acaba de començar la temporada i que encara em queda molt per millorar.
En resum, MILLOR IMPOSSIBLE. Agrair al poble de Masquefa la dedicació i l’estima que posen en l’organització d’aquesta cursa, i com no, al meu Club, el CAG, per haver-me acollit com a una més des del principi i regalant-me des del primer minut moments per recordar.
Salut, cap, cames i muntanya.
Més fotos aquí
I aquí un vídeo de l'organització de l'edició d'enguany. Gaudiu-lo!
No hay comentarios:
Publicar un comentario