Els OPEN competint tot el cap de setmana

Aquest cap de setmana els OPEN tenien diverses cites, i encara que algun d’ells ha anat a la tradicional Cursa del Corte Inglés, uns altres s'han anat a fer gresca por esos mundos de dios.

Cati, Paco, Nèstor i Josep Maria abans de la sortida.
Aguantant el tipus com uns campions. 

Un grupet ha anat a XIII edición de la Maratón Mann Filter Ciudad de Zaragoza, a la modalitat de 10K, a reprendre aquella cursa que la crescuda de l'Ebre va impedir celebrar fa uns mesos. Amb més preparació i amb més ganes... de passar-ho bé! D'aquestes excursions lúdico-esportives sempre et portes més records que marques.

Altres s'ho van prendre d'una altra manera, més quilòmetres, més pujades, més...de tot. Però sobretot ho van gaudir. El Trail de Cap de Creus i els seus 44k (+2200) no és cap broma, però el paisatge s'ho val.

Anb tot, deixem que ens ho expliqui la Gemma, que ho va patir i ho va gaudir a parts iguals.

Tropa muntanyera a tope!

CRÒNICA TRAIL CAP DE CREUS:
Per Gemma Romeral

Ja portàvem molts dies preparant aquesta cursa de 44 km, entrenaments, com gestionaríem la carrera en funció del desnivell, etc. Uns dies abans de la cursa, la Núria em va comentar que podríem fer-la juntes: doncs encara més il.lusió per compartir amb ella el camí.

Dissabte ben aviat vàrem posar rumb cap a Roses, amb les bosses carregades d´il.lusions, nervis, i sobretot molt d’humor. Va ser un dissabte de passejar i menjar força! A les 19h vàrem anar en busca del dorsal, doncs només disponíem d´una horeta per realitzar la recollida.

En el poliesportiu de Roses, música en directe, berenar, inflables pels més menuts, i una gran quantitat de gent fent cua davant la llista del seu dorsal. Jo portaria el dorsal 444, cap i cua, només esperava que em portes sort, però estava clar que anant amb la Núria de parella la sort ja l´havia trobat.

A dormir aviat el dissabte, cosa que ens va costar perquè a l'hotel estaven posant pasodobles i tots volíem quedar-nos a ballar, però vàrem ser forts, com els bons muntanyers i vàrem pujar a dormir.

Diumege 6:10h va sonar el despertador, jo ja portava 10 minuts donant voltes, estava nerviosa i emocionada per començar el dia.

El Jose, el Domingo, el Jose Luis, la Núria, el Carles i jo vàrem esmorçar bè, acabant de comentar sobre el temps que ens faria, el menjar que portàvem, etc. El Gerard, per dolor al genoll, ens esperaria a Cadaqués, al km. 27 per acabar la cursa amb les dues princesses del grup.

A les 7:45 vàrem arribar a la sortida, i com sempre, vas mirant a la gent i els veus a tots professionals del tema....i tu, como si t´haguessis perdut en mig de tot aquell escenari.

Fotos, riures nerviosos, cares de serietat, vam tenir de tot minuts abans de començar.

A les 8:30h.....PUM! SORTIDA!

Buff, com sempre, les sortides són duretes fins que aconsegueixes escalfar i agafar el ritme.

Els primers 3 km anàvem corrent i fent pujadetes moderades, en el km 4 ja començàvem a pujar.

Va ser el el Km 6 quan noto que la Núria va quedant-se enrere, no tira. Li pregunto que li passa i em diu que té mal de panxa (quelcom de l´esmorçar no li ha sentat bé), l´animo a que begui, li dono un pastilla de sal i intento minimitzar la situació per tirar d´ella. Veig que li costa recuperar, però ens hem d´afanyar perquè els temps de tall dels controls són molt justos i hem d´arribar.

Ella, que és forta, tot i no trobar-se bé, va fent i aconseguim arribar al control del km 14,5 a temps.

Sembla que es troba millor, però encara no la veig forta com ella és.

Arribem a l'avituallament del km 17,5 i quina alegria veure a la meva germana, la meva neboda i el Gerard animant-nos i donat-nos forces (això no té preu) mengem, bebem sense estar-nos massa estona. El Carles va per davant nostre no gaire lluny, està fort, i sap que li queden 10 km per acabar la seva carrera.

Poc a poc la Núria comença a ser ella, ja la vaig notant forta, xerradora i comença a tenir bon ritme. Passem al Carles i li diem que no podem encantar-nos pels temps de tall.

El Jose Luis i el Domingo ja fa estona que han passat (uns màquines).

Arribem a Cadaqués, km 27, alegria de tornar a veure a la Marta i a Carla i al Gerard esperant-nos per acompanyar-nos, però en Carles encara no ha arribat per donar-li el dorsal.

La Núria i jo continuem per poder passar el control.

Al cap de poc sentim al Gerard per darrera nostre que ja ens ha atrapat! Quina il.lusió!

La Núria està a tope ja, però jo he descuidat de menjar en el darrer avituallament i comença a pasar-me factura, em sento molt cansada i buida, i quan et passa això ja saps que has de fer: baixar tirme, menjar i esperar a sentir-te millor, i la sort que tinc és que en Gerard i la Núria estan amb mí per fer-me passar aquella mala estona millor.

Fins ara no us ho he explicat que vam gaudir d´un paisatge privilegiat, passant per les muntanyes que rodegen el Cap de Creus, i baixant fins a les cales, increïble.

Ens els darrers km, passem per camí de ronda, cales amagades, un parell de platges de sorra gruixuda, tot preciós!

Al km 37 arribo destrossada!, ma germana que és tota una supporter i la Carla estan allà per donar-nos alè pels darrers km, em veuen tan feta pols, que pateixen per mí. Però la Núria i el Gerard, no em deixen d´animar i començo a tornar a agafar ritme pujant, amb molt dolor muscular, però endavant.

Baixades molt tècniques, plenes de pedres. Em fan mal els peus, i crec que he perdut una ungla d´un dit. Però al Km 42, em diu la Núria: “cariño, ahora a trote però no te pares que ya estamos!!! has luchado mucho y ya está.”

I sí, tots 3 arribem a meta 7h 31min.

Només em surten llàgrimes i paraules d´agraïment.