Els mites del Gavà (4)- Entrevista amb Abdeslam Louah

Fa dos anys es convertia en notícia perquè, després de guanyar la medalla d'or en el Mundial de Veterans a Perth (Austràlia), no aconseguia trobar un sponsor per anar al Mundial Indoor de Corea. L'Abdeslam Louah (Esplugues, 06-03-1981) es va guanyar aquest dret després d'arribar al lloc més alt al que pot aspirar un atleta (veterà, això sí). No obstant, poca gent recorda que aquest mite de l'atletisme català va tenir els seus inicis al CAG. I el plusmarquista màster ho recorda molt bé.

L'Abdeslam el dia que va guanyar el Mundial veterà

Quins primers rècords tens del CAG?

Realment va ser fa tant de temps... cap a finals dels anys 90, quan jo començava en aquest món, recordo haver-hi estat el segon any de juvenil i posteriorment de Junior. Teníem un grup molt maco, ens entrenava el Salvador Lerma, que ara està a Viladecans. Recordo molt bons companys, com el 'Karlitos' (Carlos Cañada), els germans Del Olmo (El Luís i el Carlos) o l'Óscar Sánchez, que ara és entrenador del club, tots fèiem mig fons. Havíem anat a campionats de Cros estatals i catalans i estàvem força units.

Suposo que allò et va marcar per arribar a ser un gran atleta...

Doncs sí, perquè em va animar a seguir competint. Recordo que fèiem les dues coses, Cros (a l'hivern) i pista (a l'estiu). Aquella època no competíem a Pista Coberta. Em vaig iniciar amb els 2000 obstacles i després em vaig animar amb altres distàncies. Realment encara guardo molt contacte amb gent de club. Amb l'Óscar encara hi tinc una relació genial quan me'l trobo per les pistes, tots prenen el seu camí i és una pena que ens veiem tan poc, però tot es queda guardat.

Com vas arribar a fer atletisme?

Suposo que com molts nens. Un bon dia estàs jugant a futbol i de cop i volta els teus germans i el teu pare t'animen a canviar d'esport... i una cosa va portar a l'altre i... l'atletisme va acabar guanyant!

                                     L'Abdeslam ens explica les vivències al Gavà

Quina va ser la teva trajectòria després del Gavà?
Després de marxar del CAG, vaig anar a parar a l'ISS L'Hospitalet. Allà vaig començar a córrer en Pista Coberta. Recordo que vaig quedar 6è d'Espanya junior i posteriorment 7è en el campionat promesa. Estem parlant ja del 1.5000m, prova que faria durant molt de temps. Abans de passar a sènior, em vaig acomiadar de l'època ''jove'' amb un segon lloc al 3000m obstacles. Després, l'atletisme m'ha portat per tot arreu: el Sant Boi, l'Agrupa, el Sant Julià a Andorra... fins a viure a Puigcerdà.

Què creus que t'ha aportat practicar atletisme?
És difícil d’explicar quan estàs dedicant tota la vida a una mateixa cosa, a un mateix sentiment. M'ha aportat constància, treball, moltes coses positives, jo crec que sóc com sóc gràcies al fet de córrer, de sentir-me lliure. M'ha ensenyat moltes coses i jo podré ensenyar-li als meus fills.

T'agradaria tornar algun dia a la Bòbila?
Fa temps que no hi passo per allà, i la veritat m'agradaria molt. De fet, la millor marca del 800m la segueixo tenint allà, per tant, sempre hi tinc un rècord bonic quan practico aquesta prova. Recordo que abans tornava pel Meeting de Gavà, però ara ja no es celebra, cosa que em provoca un greu bastant gran, però com tot, s'acaba. És evident que m'agradaria tornar a córrer a la Bòbila un dia.

M'han dit que a més d'atleta, et dediques a entrenar...
Doncs sí, sóc entrenador del Barcelona Atletisme, d'un grup de nens. En el futur m'agradaria entrenar a gent més gran. Això, òbviament, serà després de deixar l'esport en actiu, perquè ara em treu molt de temps. Més endavant no ho descarto, però ara encara em queda molta corda per donar.

Què els hi diries als nens i nenes que ara comencen al CAG?
El mateix que els hi dic als meus nens: que siguin feliços corrents, que es diverteixin i que gaudeixin amb els amics. En aquestes edats és el més important. Més endavant ja tocarà ser constant, esforçar-se i sobretot acceptar una màxima molt important: l'atletisme t'aporta coses bones però també algunes de dolentes, que hauràs de superar.


Jordi Lacambra