Així comença la crònica de Mundo Deportivo del passat dilluns 12 de novembre, pero nosaltres tenim un altre punt de vista.
Posem-nos en situació
Des que el 30 de març de 1919, Juan Muguerza va vèncer en la primera Behobia-Sant Sebastián amb un temps de 1h 17m 50s. han passat 92 anys i 47 edicions més d'aquesta ja mítica carrera atlètica que amb sortida des de Behobia (al costat de la frontera francesa) i final en el Boulevard de Sant Sebastià. compta amb un dels ambients més espectacular, tant pels corredors com pel públic que anima durant tot el recorregut pesar de les inclemències del temps. Al País Basc es viu l'esport i més encara l'esport popular, i això cal viure-ho encara que sigui una vegada a la vida.Aquest any, la 48a edició, tenia rècord de participants amb més de 23.000 ànimes disposades a tot, i on l'organització va redoblar esforços per gestionar tota aquesta volum, encara que el fred i la pluja no van ajudar gaire. Per cert, homenatge especial de l'organització als catalans que es van desplaçar aquest any. Érem legió, i cada cop més. I ens vam ver notar.
Sortida esglaonada des de Behobia, amb un horari molt marcat segons dorsals i marques, ens trobem amb un recorregut molt exigent, amb dos importants ports, Gaintxurizketa (Km. 8) i l'Alt de Miracruz (Km. 17), i també diverses zones de tobogans (pujades i baixades), que l'organització denomina com un autèntic "trenca cames", i que cal tenir en compte a l'hora de regular l'esforç.
Altimetria de la prova, segons l'organització |
Pujada a l'Alt de Gaintxurizketa amb un petit desnivell del KM6 al 8 |
Zona de tobogans de carretera de Lezo. del KM9 al 12 |
Coronat l'alt ja s'observa Sant Sebastià, 2km més i directes a meta. Ja s'intueix la costa i el Boulevard, el nostre veritable objectiu és a l'abast de la mà, o de les cames (si queda alguna cosa).
A bodes em convides
I clar, un recorregut com aquest no ens ho podem perdre. Entre els malalts del running i els malalts a seques que hi ha en el club doncs no podíem perdre l'oportunitat d'apuntar-nos. La veritat és que érem uns quants, per això ens vam gestionar un autocar i vam muntem una expedició com Déu mana.En el grup hi ha de tot, des dels valors segurs com Miquel, Domingo, Lara, Jose Luis, Esteban.... les debuten en la distància com Laura, Mati o Almudena, i els que simplement feien "bulto", per completar. Així que emprenem el mateix dissabte cap a Sant Sebastià, amb diferents objectius però amb la mateixa il·lusió.
Com vam arribar sobrats de temps, vam tenir l'oportunitat de provar la gastronomia de la zona, amb la "sana" intenció de fer bon rebost de proteïnes i hidratació (allí li diuen sidra, que raros son aquests bascos). Ingredients tan necessàries per a atletes com nosaltres.
Després, com vam poder, vam anar a la fira del corredor a recollir els dorsals, i fer tot seguit un ràpid desplaçament amb el conegut topo (el Metro vamos) per fer un reconeixement de la zona d'arribada.
Que curiosament, i com a anècdota, està en de la zona de bars i "pintxos" del casc antic de Donostia. Coses de la vida tu.
De tornada al hotel i descansar, per regenerar, que la segona jornada serà molt dura, i anuncien pluges!
Dia de carrera
Ens aixequem amb puntualitat, cosa estranya, i vestits per "matar o morir", amb les motxilles carregades d'il·lusió i..... bé, oblidar-vos, solament borses plàstic i roba seca en previsió de la que ens espera, per que a la sortida ens diuen que plou el que no està escrit.Iniciem un trajecte en bus que no feia més que allunyar-nos de la meta, i nosaltres acollonat, per que després "hem de tornar".
I si anunciat està dons, per que no s'ha de complir? Arribem una hora i mitja abans de la primera sortida, però ser dels primers té les seves coses, com diu el filòsof, "si t'aixeques bé dora ben dora" doncs... tens recer on ficar-te!!!
A la zona de sortida van arribant els corredors, i com els camions que transporten les borses fins a l'arribada tanquen abans de les 10 hores, ens toca estar a alguns 1 hora sota la pluja preparats per sortir. Venim previstos de material per lleçar i toca esperar baix en un dels pocs porxos que hi ha en la esplanada. Com he dit, avantatges d'arribar gairebé els primers, i que els vàters estan encara nets.
Això si, les pintes són de primera (el "teletubbies" és Juan Pedro, si senyor!!!)
Amb una sortida esglaonada i arribada encara més esglaonada i ja que els de l'expedició amb millor marca surten 1 hora abans i recorren la distància en 1 hora menys, és previsible un desfase de més de 2 hores a la arribada, la consigna és clara, reagrupar-nos en dos grups a la zona d'espera habilitada a meta i cap a l'hotel per preparar-nos per a la tornada.
Tots hem arribat a meta, tots hem triomfat a la nostra manera, tots estem contens. Foto de grup abans de sortir cap a Gavà.
Com diu en Juan Pedro "todo es muy bonico, pero vámonos para casa". Aquesta ja la tenim en el sac, l'hem gaudit un munt, l'any que ve si ens ve de gust la fem de nou, o si no altra, per ganes no serà!!!
Voleu mes fotos? Aquí les teniu
Marques de la expedició
1028è Miguel Domenech Lopez (Veterà): 01:19:244539è Domingo De San Eusebio Hernandez (Veterà): 01:28:59
6547è Josep Franco Monill (Veterà): 01:32:53
6550è Jesus Serra Giro (Veterà): 01:32:54
6777è Jose Luis Sanchez Lopez (Veterà III): 01:33:19
8188è Francisco Villanueva Orgaz (Veterà): 01:35:50
9184è Ermengol Majoral (Senior M): 01:37:19
11.626a Lara Mazón Godino (Senior F): 01:41:16
14.097è Miguel Ramón Masip Masip (Veterà): 01:45:42
14.845è Francesc Cruz Lucas (Veterà): 01:47:14
14.844è Esteban Barbancho Marmol (Veterà II): 01:47:14
16.924è Bernat Peso Infante (Senior M): 01:52:03
18.195a Cati Serrano Granados (Veterana): 01:55:34
19.411a Mercedes Cruz Martinez (Veterana): 02:00:14
19.522è Francisco Ortega Moreno (Veterà II): 02:00:46
20.332è Juan Pedro Perez Calzada (Veterà): 02:06:11
20.610a Almudena Romero Lora (Veterana): 02:08:42
20.611a Mati Garrido Lopez (Veterana): 02:08:42
21.393a Maria Checa Sierra (Veterana): 02:29:49
21.414a Laura Keyer Coronado (Senior F): 02:32:23
Te vamos a proponer para un premio planeta. Eres un campeon de narrativa.Aunque eso no se si tiene algo que ver con el correr.
ResponderEliminarSi que tinc manies d'escriptor, per que al final, la repasses i la repasses i sempre canvies alguna cosa. Però no tenia més de temps
EliminarHo sento, jejeje
;-)