Ens vam aplegar setze ànimes amb un esperit de patejar les pedres de Montserrat –bé, veritablement alguns més que altres-.Eren les 8 del matí quan ens trobaven tots a la Bòbila preparats per dirigir-nos cap a Can Jorba, lloc on deixaríem els cotxes i començaríem la caminada.
A les 9, ja estàvem tots amb les motxilles sobre les esquenes amb els respectius esmorzars. Vam iniciar la caminada per les oliveres que envolten la masia fins arribar al camí que ens duria cap a la primera estació: la cova del Cabrit. Aquest camí va començar a espantar a més d’un ja que té algún tram de grimpada que va fer pensar que al guia (en Sergi) se li havia girat el cap de mala manera. I es que la gent s’espanta de tot i ràpid.
En aproximadament una hora i alguna petita errada d’orientació vam arribar a la cova, on vam decidir que encara era d’hora com per esmorzar. Des d’allà, a caminar fins el següent punt: el Coll del Mosset.
Per arribar el coll del Mosset (821m.), vam haver de creuar passos una mica dificultosos que li donaven emoció extra a la sortida i que va fer que algú tornés amb ‘marques de guerra’ a la seva pell, o pantalons. Un cop al coll, i sota la mirada del Montgròs (1133m.) i els Plecs de Llibre, vam iniciar l’acte pel qual semblava que alguns havien desitjat arribar allà: l’esmorzar. Tothom es va concentrar en el seu entrepà fins que Valeri va treure les galetes fetes per l’Elisa. Amb aquelles galetes a tots se’ns va obrir el cel. Què bones !!!
Finalitzat l’àpat, direcció la canal de Migdia i creuant aquest, ens vam dirigir cap el Camí dels Francesos que ens tornaria cap a Can Jorba de nou, gairebé cinc hores després d’haver sortit d’allà.
Va ser una jornada divertida, entretinguda i on l’amistat queda pel davant de tot reforçada per aquest tipus d’activitats, de les que mai ens podem oblidar.
Ara només queda esperar la següent, que pel que he sentit, no queda gaire.
No hay comentarios:
Publicar un comentario